dimecres, 5 de juny del 2013

Les grans regions del món: El Regne Unit.

El Regne Unit, oficialment conegut com el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és un estat insular sobirà localitzat al nord-est d'Europa. Geogràficament, està integrat per l'illa de la Gran Bretanya, una secció del nord de la illa d'Irlanda i altres illes més petites. Es troba envoltat per l'Oceà Atlàntic, el mar del Nord, el canal de la Mànega i el mar d'Irlanda.

Políticament, el Regne Unit està compost pel regne d' Anglaterra, Escòcia, Gal·les i el Nord d'Irlanda.
                                                  


Dades

Capital: Londres.
Idioma Oficial: Anglès.
Gentilici: britànic, britànica.
Govern: Monarquia constitucional. És una monarquia que reconeix un monarca com a cap     d'estat, i a un president com a cap de govern.
               Reina: Elisabet II.
               Primer ministre: David Cameron.
Moneda: Lliura esterlina (£).
Població:  59.647.790 habitants al 2001.
Densitat de població: 
                   Anglaterra: 388 habitants/km2.
                   Gal·les: 140 habitants/km2.
                   Escòcia: 65 habitants/km2.
                   Irlanda del Nord: 56 habitants/km2.


La bandera del Regne Unit: Union Jack Flag.

La bandera del Regne Unit, denominada Union Jack, és una combinació de les creus dels sants patrons d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda:
La versió final de la bandera va aparèixer l'any 1801 al produir-se la unió entre Gran Bretanya i Irlanda, tot i que ara només Irlanda del Nord continua formant part del Regne Unit. 
Gal·les no està representada a la bandera de la Unió perquè, quan va aparèixer la primera versió oficial de la seva bandera, ja s'havia unit a Anglaterra. 




Les grans regions del món: El Canadà.



El Canadà és un estat federal format per deu províncies (cadascuna de les quals té els seus propis poders executius i legislatius). La població es concentra als centres urbans propers als llacs, mentre que la resta del territori està deshabitat i presenta una densitat de població molt baixa. 
La majoria dels habitants és d'origen britànic (44%) i francès (25%). També hi ha importants comunitats indígenes (4%). Cal destacar la immigració asiàtica en els últims anys.



El Canadà és un dels països més desenvolupats del món. Tot i que, amb un clima que només permet cultivar un 4,7% del sòl, la mecanització permet diversificar els conreus i la ramaderia.
Els boscos ocupen un 45% del territori, el que ha donat origen a importants indústries de la fusta i el paper. 
El subsòl del Canadà converteix el país en una de les primeres potències mineres del món, per la quantitat i la varietat.
La economia canadenca està molt influenciada per la participació dels EUA en els sectors automobilístic, informàtic, electrònic, químic... 
També destaca el sector turístic, que s'ha desenvolupat molt en els últims anys gràcies a la varietat dels seus paisatges.

divendres, 31 de maig del 2013

Les noves fronteres

Introducció

La humanitat no ha deixat mai de plantejar-se nous reptes de coneixement. En el passat es van produir els grans descobriments geogràfics i avui les noves fronteres cal situar-les més enllà del nostre planeta, però també en les seves parts...


L'astrofisica 


És una ciència aplicada per els mètodes de la física per estudiar l'origen, la composició i l'evolució de l'Univers i dels astres que el formen. 
Aquest ciència ha permès ampliar els límits del coneixement humà en aquest camp, com les classificacions d'estels i galàxies, l'estudi de cometes i asteroides, el descobriment d'objectes singulars, i també adquirir més coneixements sobre la formació del sistema solar.


L'exploració de l'espai

Fins al segle XX,la idea de viatjar per l'espai era cosa de científics massa avançats o d'escriptors amb molta imaginació.

El coneixement de l'espai, quan només es podia observar a ull nu, era limitat i sovint es basava en creences màgiques o religioses.

Quan es va aconseguir traspassar l'atmosfera de la Terra va començar l'era espacial, primer amb satèl·lits i sondes i després, amb naus tripulades. 

Un dels dos astronautes de l'Apol·lo 11 camina per la superfície lunar per primera vegada.

Llengua i cultura.

La llengua o idioma és una manifestació del llenguatge humà. És una eina de comunicació que serveix per a que membres d'una mateixa comunitat lingüística puguin relacionar-se i entendre's entre ells. Alhora, és també un missatge de transmissió de la cultura de generació en generació. 

Cada llengua és una manifestació de la cultura d'una societat i també un element d'identitat col·lectiva, per això la diversitat lingüística és considerada un dels grans patrimonis culturals de la humanitat.

Diversitat de llengües. 

Actualment, al món es parlen unes sis mil llengües diferents. Aquestes es poden classificar en famílies lingüístiques (grups de llengües emparentades que tenen el mateix origen). Cada família lingüística comprèn diverses branques o grups més petits amb característiques comunes.

La majoria de llengües  que es parlen a Europa, al sud-oest d' Àsia i a l' Índia pertanyen a la família indioeuropea, que es divideix al seu torn en diversos grups com, per exemple, les llengües romàniques, les germàniques i les eslaves. 

La divisió lingüística i la geografia no sempre coincideixen, ja que és freqüent trobar llengües esteses per territoris molt allunyats del seu lloc originari. Això ha sigut causat pels moviments migratoris i les dominacions polítiques que s'han produït al llarg de la història. 

Principals llengües parlades al món:


Famílies lingüístiques: 






Les grans regions del món: La Xina



La Xina és el país més poblat del món. té més de 40 comarca, i és cumula el 20% de la poblacioó mundial, fet que per si mateix la converteix en una potÈncia mundial. La població, concentrada en la meitat orientat del país, està formada per un mosaic d'ètnies, les més nombrosa de les quals és la xina (93%); la resta es distribueixen en més de cinquanta minories, que consercen les seves llengües i els seus costums i creences. Entre elles destaquen els mongols, pastors nòmades, i els tibetans, budistes. Als anys vuitanta, les autoritats xineses van iniciar una política molt estricta per moderar el creixement de la població, limitant a un el nombre de fills per parella i generalitzant els mètodes anticonceptius i l'avortament..


dijous, 30 de maig del 2013

Benvinguts al nostre blog.

Us donem la benvinguda en la nostra primera entrada, on ens presentarem. Som Yongjie Jiang, Naiara López, Laia Casajust i Francesc Forné, alumnes de 3ESOB de l'institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. En aquest blog ens centrarem en diferents temes relacionats amb la societat i la geografia, la cultura, les llengües, etc.